Gortina era una ciutat pròspera al centre de Creta. A l’època romana va ser la capital de l’illa, però abans ja era una localitat important.

A finals del segle xix, tres arqueòlegs que cercaven el laberint del Minotaure van trobar el codi legal més extens que es coneix: les lleis de Gortina. Entallades en planxes de pedra, daten del segle v aC i estan escrites en grec arcaic.

Es tracta d’una compilació de lleis sobre divorcis, herències, adopcions, propietats i delictes, en què s’estableixen diferències entre ciutadans lliures, servents i esclaus.

A les dones se’ls reconeixen drets semblants als que tenien les espartanes, com ara posseir terres, béns i esclaus, poder escollir marit lliurement i, fins i tot, podien triar no casar-se. Això, però, era un fet excepcional, perquè la societat grega era desigual, esclavista i patriarcal.

Després de llegir el text sobre el codi de Gortina, respon les preguntes següents:

La societat grega era molt desigual, patriarcal i esclavista. Els ciutadans (en grec, politai) gaudien de tots els privilegis. Eren exclusivament homes i entre ells n’hi havia de molt rics, però també de condició més humil.

Els no ciutadans eren la major part de la població. La seva situació no era uniforme, però tots tenien en comú que no podien participar en política ni tenir propietats.

I tu, què hi pots fer?

L’educació era molt important per a la societat grega. Era racional i humanista, basada en l’observació i en la lògica. Tenia com a objectiu la formació de la persona en totes les seves facetes per assolir la virtut i, en el cas dels homes grecs, participar en la vida pública com a ciutadans de ple dret.

Les famílies eren les responsables de l’educació dels fills, per la qual cosa contractaven mestres. Fins als set anys s’educaven a casa i, partir de llavors, als més pobres se’ls ensenyava un ofici i, com a molt, els nois aprenien a llegir. En canvi, els fills de les famílies acomodades s’instruïen a la palestra, on rebien classes de música, gramàtica i gimnàstica.

A l’antiga Grècia va néixer la filosofia, que fomentava el desenvolupament de la persona per mitjà de l’educació i el pensament.

Cada polis grega enfocava l’educació de manera diferent. Per exemple, a Atenes es donava més importància a la formació acadèmica i les famílies contractaven els mestres. En canvi, a Esparta se centraven en la formació física dels dos sexes fins al final de l’adolescència i l’educació era a càrrec de l’Estat.

Assenyala la resposta correcta en cada cas.

Bona part de les dones gregues eren lliures però no ciutadanes, és a dir, no tenien drets polítics ni de cap altre tipus. El seu espai es limitava a la llar (en grec, oikos), on exercien de mares i esposes, sempre sotmeses a un home (pare, germà, fill o parent masculí més pròxim).

Tot i que les nenes no tenien prohibit estudiar, molt poques ho feien perquè cap als 14 o 15 anys les casaven amb homes molt més grans els quals, si consideraven que no tenien un comportament adequat, les podien repudiar. Això implicava que havien de seguir les normes estrictament i dedicar-se a l’àmbit domèstic, i que poques vegades sortien de casa. En aquest context, molt poques aprenien a llegir i escriure, o tocaven un instrument musical.

Les dones d’extracció social més pobra, a més de tenir cura de la casa i dels fills, es dedicaven a elaborar pa, filar i teixir la llana, vendre al mercat i fer de bugaderes, dides i llevadores.

Ara bé, hi havia dos indrets on les coses eren diferents.

A Esparta, els nens i les nenes rebien la mateixa educació a càrrec de l’Estat. La formació de les noies, sobretot la física, estava pensada perquè concebessin fills sans i forts (guerrers). Aquest fet implicava que les dones espartanes gaudissin d’alguns drets que altres gregues no tenien, com ara casar-se més tard (cap als 18 anys), assistir als jocs olímpics i participar-hi, o tenir propietats, resultat de l’absència dels homes, ocupats o morts en les guerres.

Un altre cas especial fou Creta. La seva cultura, la minoica, estava basada en un sistema matrilineal, en què homes i dones eren considerats iguals. Elles podien ser propietàries, administrar el dot o divorciar-se. A més, els frescos i les pintures que es conserven d’aquell període demostren que la dona tenia un gran protagonisme social i religiós.

I tu, què hi pots fer?

Tria la resposta correcta en cada cas.

La forma de vestir dels homes i les dones grecs era molt semblant. Tenia influència oriental i el tall de les peces de roba era resultat de l’adaptació als telers que utilitzaven.

Tant els uns com les altres vestien una túnica rectangular de llana o de lli anomenada quitó, que només es diferenciava per la llargada. Se subjectava a les espatlles amb dues fíbules. A sobre del quitó hi duien un mantell, l’imátion, que es recollia a l’espatlla. La sabata més comuna era la sandàlia de cuir.

La túnica dels esclaus i dels homes de classes més populars era més curta, també se cenyia a la cintura i deixava un braç al descobert per poder treballar bé.

Els colors i els materials de la roba indicaven les diferències socials; les dones més acomodades vestien colors vius i teixits suaus, mentre les més humils duien teixits més toscos de colors marrons i foscos.

Les joies, el pentinat, la cura i la higiene personal i, en els cas dels homes, dur barba o no, també eren aspectes molt importants de cara a mostrar-se en societat.

Assenyala les afirmacions correctes.

L’alimentació dels grecs estava condicionada pel que els proporcionava la terra, que no era gaire generosa.

L’olivera, la vinya i els cereals eren els cultius habituals i, per tant, conformaven la base de la seva dieta, que complementaven amb fruita, verdura, llegum, peix, ous, llet de cabra i d’ovella i formatge.

En funció de l’estrat social i de si vivien a l’interior o a prop del mar, els aliments que consumien eren frescos, secs, conservats amb oli o sal, etc.

La carn era un aliment escàs i car, només a l’abast de les famílies més riques, que es cuinava en celebracions importants. Les persones més humils en consumien en determinats ritus religiosos.

Menjaven tres àpats al dia:

• L’esmorzar es componia de pa d’ordi, que sucaven en vi negre, i hi afegien olives o figues per fer un àpat més complet i nutritiu.

• El dinar, al migdia o al començament de la tarda, acostumava a ser més frugal.

• El sopar era l’àpat principal i s’hi consumia peix.

Els grecs benestants menjaven i celebraven el simposi a l’andron, separats de les dones i asseguts en banquetes, d’aquí la paraula banquet.

Completa el text amb les paraules següents:

Resum