La literatura i els gèneres literaris

Comprendre la literatura com a acte comunicatiu i analitzar-ne els elements.
Entendre els conceptes de finalitat estètica de la literatura i llenguatge literari, i les característiques d’aquest.
Conéixer la divisió en quatre grans gèneres literaris i els trets propis i diferencials de cada un.
Ser capaç d’adscriure un text literari a un dels quatre grans gèneres.

Què és la bibliotubermania?

Llig el text següent sobre els bibliotubers i les bibliotuberes i visita els enllaços que hi ha davall. Després, reflexiona sobre les preguntes que trobaràs a continuació.

De segur que ja coneixes la plataforma de vídeos Youtube. Allà les persones, les institucions públiques o les empreses publiquen vídeos amb tota mena de finalitats. Potser fins i tot coneixes algú que hi haja penjat alguna cosa!

Un cas particular de vídeos en Youtube són els que fan els anomenats bibliotubers i bibliotuberes, un fenomen que cada vegada té més presència en Internet. Es tracta sovint de persones joves que publiquen vídeos sobre llibres: n’expliquen l’argument, en fan una valoració personal o donen informació sobre l’autor o autora, l’editorial, etc.

Has vist mai cap vídeo d’un bibliotuber o bibliotubera? Ací te’n presentem algunes perquè pugues investigar el que fan!

Coneixes més bibliotubers valencians? Hi ha algun canal de Youtube o un blog sobre literatura que visites habitualment?
T’agradaria convertir-te en bibliotuber o bibliotubera? I tindre un blog sobre literatura?
Tens costum de llegir habitualment? Què t’agrada més llegir?

La literatura és un tipus de comunicació que es distingeix de la resta d’actes comunicatius perquè té finalitat estètica, és a dir, crear bellesa.

Els elements que intervenen quan considerem la literatura com a acte comunicatiu són els següents:

emissor

L’autor del text. Encara que n’hi ha exemples, com els de la literatura popular, que són anònims.

receptor

El lector, si es tracta d’una obra escrita; l’espectador, en el cas de l’espectacle teatral, i l’oïdor, si és una composició oral.

missatge

El contingut de la novel·la, el conte, el poema o l’assaig que llegim.

codi

La llengua en què s’escriu. De vegades s’usa originàriament una llengua i, després, es tradueix a una altra.

canal

Permet distingir la literatura escrita de l’oral. Aquest segon cas correspon bàsicament a la literatura popular.

ARA TU

Llig el fragment següent i analitza’l com a acte comunicatiu.

Algunes coses fora de lloc

Amb les dues mans a l’esquena, el pijama ben cordat i els peus descalços, Marta mirava a dreta i esquerra arrufant el nas. No li agradava gens ni miqueta allò que estava passant... Estava més que segura d’haver deixat les sabatilles perfectament simètriques al costat del llit, la bata correctament col·locada damunt de la cadira i la roba ben penjada. Ara res no estava al seu lloc, llevat de la sabatilla dreta, que continuava al costat del llit. Però l’esquerra estava mig metre més lluny, la bata, de gaidó damunt de la cadira i la roba, tota per terra... Alguna cosa estranya estava passant!

Teresa Broseta, Les costures del món
Adaptació

Qui és l’emissor?

EMISSOR

L’emissora és l’autora del text, Teresa Broseta, a través de la veu del narrador.

Qui és el receptor?

RECEPTOR

Els receptors som nosaltres, els lectors i lectores del text.

Quin és el missatge?

MISSATGE

El missatge és el contingut del text, en aquest cas el que li passa al personatge de Marta, que descobreix que les coses de la seua habitació estan fora de lloc.

Quin és el codi?

CODI

El codi és l’idioma emprat, el valencià.

Quin és el canal?

CANAL

La llengua escrita. És, per tant, un canal visual.

El que diferencia la literatura de la resta d’actes comunicatius és la finalitat estètica. Igual que la pintura, la música o el cinema, la literatura és un art que pretén crear bellesa i, través d’aquesta, provocar emocions en el receptor.

Per a fer-ho, la literatura usa les paraules i, en concret, recursos com les figures retòriques, el sentit figurat, etc. És el que es coneix com a llenguatge literari.

El llenguatge literari és la manera de fer servir la llengua comuna en les obres literàries, amb l’objectiu de crear textos bells.

El llenguatge literari presenta unes característiques pròpies:

llenguatge connotatiu

És subjectiu i suggeridor, a diferència del llenguatge denotatiu propi, per exemple, dels textos científics.
El llenguatge connotatiu implica, per exemple, que un missatge pot tindre diversos significats en funció de la interpretació que en faça el receptor.

estil molt elaborat

El llenguatge literari es caracteritza per emprar la llengua d’una manera especial a través de figures retòriques, com ara la comparació, la metàfora o la repetició de sons.

estructura determinada pel gènere

Segons el gènere literari que adopta el text (narrativa, poesia, teatre o assaig), presenta una estructura concreta i identificable. Per exemple, pot estar escrit en prosa o en vers, ser dialogat o no, etc.

ARA TU

Llig el fragment següent i justifica per què podem dir que el text té finalitat estètica i fa servir el llenguatge literari.

Una història de dues ciutats

Era el millor dels temps, era el pitjor dels temps; l’era de la saviesa, l’era de l’estupidesa; l’època de la fe, l’època de la incredulitat; l’hora de la llum, l’hora de la tenebra; la primavera de l’esperança, l’hivern de la desesperació; ho teníem tot davant nostre, no teníem res davant nostre; tots aniríem drets al cel, tots aniríem drets a l’altra banda —en resum, l’època era fins a tal punt semblant a l’actual que algunes de les autoritats més sorolloses insistien a definir-la, per a bé o per a mal, exclusivament en termes exclusius de comparació superlativa.

Charles Dickens, Una història de dues ciutats
(Adaptació)

En aquest fragment s’afirmen repetidament una cosa i la contrària: era el millor dels temps i era el pitjor, etc. És una forma curiosa d’expressar-se (una figura retòrica anomenada oxímoron) que no correspon al llenguatge quotidià. A més, es pot interpretar de diverses maneres. Per això podem dir que es tracta de llenguatge connotatiu.

D’altra banda, té un estil molt elaborat, ja que les expressions estan triades amb cura. De fet, hi trobem altres figures retòriques (metàfores) com ara la primavera de l’esperança o l’hivern de la desesperació.

Finalment, presenta una estructura determinada pel gènere narratiu, en prosa i amb una veu que hi fa de narrador.

El conjunt de textos literaris poden classificar-se en diferents gèneres.

Els gèneres literaris són agrupaments d’obres a partir d’una sèrie de trets compartits. Aquests trets són sobretot l’estructura i els elements que presenten. Actualment, es consideren bàsicament quatre grans gèneres: la poesia, la narrativa, el teatre i l’assaig.

Narrativa

Se sol escriure en prosa i conté un narrador que conta uns fets protagonitzats per uns personatges. Els fets que s’hi narren conformen l’argument del relat i succeeixen en un lloc i en un temps determinats.

Poesia

Es caracteritza per escriure’s en vers i presentar un llenguatge molt elaborat. La mesura del vers i la presència habitual de la rima donen un ritme particular al text poètic. S’anomena també lírica.

Teatre

És un gènere dialogat, destinat a la representació per part d’actors i actrius. El text teatral inclou també indicacions sobre l’escenari, els moviments dels personatges, etc., que s’anomenen acotacions.

Assaig

Utilitza la prosa per a reflexionar sobre un tema determinat, explicant fets i donant arguments, opinions o raons. Per això, es coneix també amb el nom de «literatura d’idees».

ARA TU

Identifica a quin gènere pertany cada fragment i per què.

A Dinamarca viuran exclusivament d’energies renovables en el termini de trenta anys. Només han hagut d’estudiar el tipus d’energia que s’adapta millor al seu país, i aplicar-la.

Per contra, Espanya, el país d’Europa amb més hores de sol, empra huit vegades menys energia solar que Alemanya.

Valentín Coronel, L’os polar se’n va anar a la platja
(Adaptació)

ASSAIG

El text ens parla d’idees i fets, en aquest cas dues realitats (la de Dinamarca i la d’Espanya) que l’autor oposa per a exposar un argument o opinió.

Cada dia ens parla el mar
de manera diferent.
Un dia perquè és llevant,
un altre perquè és ponent,
o garbí o potser gregal,
segons com li bufe el vent
distintes veus li eixiran.

Marc Granell, Les veus del mar
(Fragment)

POESIA

El text parla d’una impressió molt personal. S’estructura en versos amb un nombre igual de síl·labes i amb rimes finals que donen ritme i musicalitat al poema.

A més, es parla del mar com si fora una persona, un recurs literari que demostra l’elaboració del llenguatge poètic.

Divendres. Torna el cap de setmana, però abans he d’anar a la biblioteca de l’intstitut.

Entre als dominis de Romagosa, que alça la mirada del llibre que llig, un volum tan vell i polsós com ell, i s’acosta a mi.

–Daniel Salort, torna a estar castigat?

Negue amb el cap i faig cara de bon xiquet.

Silvestre Vilaplana, El triangle rosa
(Adaptació)

NARRATIVA

En aquest text hi ha personatges i accions. En els textos narratius pot haver-hi diàlegs i descripcions, però preval sempre la narració de les accions per part d’una veu, el narrador.

El del mig. Disculpe, professor. Qui és Walser?

Vell Professor. (Alarmat.) No sap qui és Walser?

El del mig. Demane perdó per la ignorància, però no.

Vell Professor. Qui l’ha deixat entrar a l’escola?

El del mig. Doncs... vosté, senyor.

Vell Professor. Ho temia!

Maribel Bayona, L’orquestra del silenci
(Adaptació)

TEATRE

Aquest text es basa en el diàleg entre personatges. No hi ha narració, però sí indicacions entre parèntesis que s’anomenen acotacions.

A continuació pots descarregar una fitxa i uns esquemes amb tots els continguts que acabes d’estudiar.

FITXA DE CONTINGUTS

La literatura i els gèneres literaris

ESQUEMES I RESUMS

Esquema. Literatura com a acte comunicatiu

Mapa conceptual. La literatura i els gèneres

Quadre resum. Literatura com a acte comunicatiu

,
has completat el tema!

A continuació et mostrem el temps emprat i el nombre d'encerts.

Temps emprat

Qualificació

Com et podem ajudar?

No has solucionat el teu dubte?

Descriu amb el major detall possible el teu dubte. Indica'ns el llibre, la classe, dispositiu d'accés, codi de llicència, usuari afectat i navegador o si t'ocorre en l'app:

Objectius

Per a començar

Què és la bibliotubermania?

Llig el text següent sobre els bibliotubers i les bibliotuberes i visita els enllaços que hi ha davall. Després, reflexiona sobre les preguntes que trobaràs a continuació.

Què és la literatura?

La literatura és un tipus de comunicació que es distingeix de la resta d’actes comunicatius perquè té finalitat estètica, és a dir, crear bellesa.

Els elements que intervenen quan considerem la literatura com a acte comunicatiu són els següents:

emissor

L’autor del text. Encara que n’hi ha exemples, com els de la literatura popular, que són anònims.

receptor

El lector, si es tracta d’una obra escrita; l’espectador, en el cas de l’espectacle teatral, i l’oïdor, si és una composició oral.

missatge

El contingut de la novel·la, el conte, el poema o l’assaig que llegim.

codi

La llengua en què s’escriu. De vegades s’usa originàriament una llengua i, després, es tradueix a una altra.

canal

Permet distingir la literatura escrita de l’oral. Aquest segon cas correspon bàsicament a la literatura popular.

ARA TU

Llig el fragment següent i analitza’l com a acte comunicatiu.

La finalitat estètica i el llenguatge literari

El que diferencia la literatura de la resta d’actes comunicatius és la finalitat estètica. Igual que la pintura, la música o el cinema, la literatura és un art que pretén crear bellesa i, través d’aquesta, provocar emocions en el receptor.

Per a fer-ho, la literatura usa les paraules i, en concret, recursos com les figures retòriques, el sentit figurat, etc. És el que es coneix com a llenguatge literari.

El llenguatge literari és la manera de fer servir la llengua comuna en les obres literàries, amb l’objectiu de crear textos bells.

El llenguatge literari presenta unes característiques pròpies:

llenguatge connotatiu

És subjectiu i suggeridor, a diferència del llenguatge denotatiu propi, per exemple, dels textos científics. El llenguatge connotatiu implica, per exemple, que un missatge pot tindre diversos significats en funció de la interpretació que en faça el receptor.

estil molt elaborat

El llenguatge literari es caracteritza per emprar la llengua d’una manera especial a través de figures retòriques, com ara la comparació, la metàfora o la repetició de sons.

estructura determinada pel gènere

Segons el gènere literari que adopta el text (narrativa, poesia, teatre o assaig), presenta una estructura concreta i identificable. Per exemple, pot estar escrit en prosa o en vers, ser dialogat o no, etc.

ARA TU

Llig el fragment següent i justifica per què podem dir que el text té finalitat estètica i fa servir el llenguatge literari.

Charles Dickens, Una història de dues ciutats (Adaptació)

D’altra banda, té un estil molt elaborat, ja que les expressions estan triades amb cura. De fet, hi trobem altres figures retòriques (metàfores) com ara la primavera de l’esperança o l’hivern de la desesperació.

Finalment, presenta una estructura determinada pel gènere narratiu, en prosa i amb una veu que hi fa de narrador.

Els gèneres literaris

El conjunt de textos literaris poden classificar-se en diferents gèneres.

Els gèneres literaris són agrupaments d’obres a partir d’una sèrie de trets compartits. Aquests trets són sobretot l’estructura i els elements que presenten. Actualment, es consideren bàsicament quatre grans gèneres: la poesia, la narrativa, el teatre i l’assaig.

Narrativa

Se sol escriure en prosa i conté un narrador que conta uns fets protagonitzats per uns personatges. Els fets que s’hi narren conformen l’argument del relat i succeeixen en un lloc i en un temps determinats.

Poesia

Es caracteritza per escriure’s en vers i presentar un llenguatge molt elaborat. La mesura del vers i la presència habitual de la rima donen un ritme particular al text poètic. S’anomena també lírica.

Teatre

És un gènere dialogat, destinat a la representació per part d’actors i actrius. El text teatral inclou també indicacions sobre l’escenari, els moviments dels personatges, etc., que s’anomenen acotacions.

Assaig

Utilitza la prosa per a reflexionar sobre un tema determinat, explicant fets i donant arguments, opinions o raons. Per això, es coneix també amb el nom de «literatura d’idees».

ARA TU

Identifica a quin gènere pertany cada fragment i per què.

A Dinamarca viuran exclusivament d’energies renovables en el termini de trenta anys. Només han hagut d’estudiar el tipus d’energia que s’adapta millor al seu país, i aplicar-la.

Per contra, Espanya, el país d’Europa amb més hores de sol, empra huit vegades menys energia solar que Alemanya.

Valentín Coronel, L’os polar se’n va anar a la platja (Adaptació)

ASSAIG

El text ens parla d’idees i fets, en aquest cas dues realitats (la de Dinamarca i la d’Espanya) que l’autor oposa per a exposar un argument o opinió.

Cada dia ens parla el mar de manera diferent. Un dia perquè és llevant, un altre perquè és ponent, o garbí o potser gregal, segons com li bufe el vent distintes veus li eixiran.

Marc Granell, Les veus del mar (Fragment)

POESIA

El text parla d’una impressió molt personal. S’estructura en versos amb un nombre igual de síl·labes i amb rimes finals que donen ritme i musicalitat al poema.

A més, es parla del mar com si fora una persona, un recurs literari que demostra l’elaboració del llenguatge poètic.

Divendres. Torna el cap de setmana, però abans he d’anar a la biblioteca de l’intstitut.

Entre als dominis de Romagosa, que alça la mirada del llibre que llig, un volum tan vell i polsós com ell, i s’acosta a mi.

–Daniel Salort, torna a estar castigat?

Negue amb el cap i faig cara de bon xiquet.

Silvestre Vilaplana, El triangle rosa (Adaptació)

NARRATIVA

En aquest text hi ha personatges i accions. En els textos narratius pot haver-hi diàlegs i descripcions, però preval sempre la narració de les accions per part d’una veu, el narrador.

El del mig. Disculpe, professor. Qui és Walser?

Vell Professor. (Alarmat.) No sap qui és Walser?

El del mig. Demane perdó per la ignorància, però no.

Vell Professor. Qui l’ha deixat entrar a l’escola?

El del mig. Doncs... vosté, senyor.

Vell Professor. Ho temia!

Maribel Bayona, L’orquestra del silenci (Adaptació)

Aquest text es basa en el diàleg entre personatges. No hi ha narració, però sí indicacions entre parèntesis que s’anomenen acotacions.

Recorda

A continuació pots descarregar una fitxa i uns esquemes amb tots els continguts que acabes d’estudiar.

FITXA DE CONTINGUTS

ESQUEMES I RESUMS

És subjectiu i suggeridor, a diferència del llenguatge denotatiu propi, per exemple, dels textos científics.
El llenguatge connotatiu implica, per exemple, que un missatge pot tindre diversos significats en funció de la interpretació que en faça el receptor.

Charles Dickens, Una història de dues ciutats
(Adaptació)

Valentín Coronel, L’os polar se’n va anar a la platja
(Adaptació)

Cada dia ens parla el mar
de manera diferent.
Un dia perquè és llevant,
un altre perquè és ponent,
o garbí o potser gregal,
segons com li bufe el vent
distintes veus li eixiran.

Marc Granell, Les veus del mar
(Fragment)

Silvestre Vilaplana, El triangle rosa
(Adaptació)

Maribel Bayona, L’orquestra del silenci
(Adaptació)

Si en saps el plaer no estalvies el bes
que el goig d’amar no comporta mesura.
Deixa’t besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l’amor perdura.