1. L’addicció es defineix com una malaltia crònica del cervell amb recaigudes, caracteritzada per la cerca i l’ús compulsiu de drogues, malgrat les conseqüències nocives. Es considera una malaltia del cervell, perquè les drogues el canvien: en modifiquen l’estructura i la manera com funciona. Aquests canvis poden durar un temps llarg i portar als comportaments perillosos que es veuen en les persones que abusen de les drogues.
2. Cognitivament l’addicció domina els pensaments i disminueix la capacitat de controlar-se. Físicament es deteriora el volum de materia grisa prefrontal, que controla la presa de decisions i la planificació.
3. La dopamina és un neurotransmissor, és a dir, una substància química que secreta el cervell com a premi per a comportaments que asseguren la supervivència. Les drogues influeixen directament en aquest sistema de gratificació del cervell, i incrementen la dopamina en el sistema.
4. En tots dos casos la venda a menors de 18 anys està totalment prohibida. En el cas de l’alcohol està penat conduir (ciclistes inclosos) havent begut i superant la taxa d’alcohol estipulada. Tot i que hi ha restriccions d'on es pot beure (per exemple, no es pot beure alcohol a la via pública), el tabac té moltes més restriccions: està prohibit en espais públics tancats, tant el tabac com les cigarretes electròniques.
5. Els elements que augmenten la probabilitat que una persona abusi de les drogues es coneixen com a factors de risc, i són: factors socials, com el fet de viure en un entorn molt desfavorit; factors familiars, com la manca de llaços amb la família o que els pares tinguin actituds favorables cap al consum de droga; factors escolars, com ara el fracàs escolar; factors individuals, com ara presentar problemes de conducta de manera precoç i persistent.
D'altra banda, es coneixen com a factors de protecció els que actuen de manera inversa als anteriors: reduint la probabilitat que una persona prengui drogues o presenti problemes per aquesta causa. Alguns factors de protecció són la capacitat de pensar de manera crítica; el fet de tenir una bona adaptació a l’escola; tenir habilitats per comunicar-se i relacionar-se amb els altres, o el fet d’haver desenvolupat vincles emocionals positius amb la família.
