Janot, el pastor d’històries
Janot vigilava el ramat. Fer de pastor no li agradava massa, ja que passava moltes hores sol i no podia distraure’s llegint perquè no saber de lletra. Pensava que de gran voldria fer un altre ofici. Un dia, havia passat pel mas un esmolet amb una moto. Allò sí que era divertit!
A Janot, de vegades, li agradava imaginar que ell mateix vivia una d’aquelles vides. Què podria passar-li si ell fora esmolet? Pensà que anava pels carrers d’un poble blanc que tocava al mar, feia xiular la mola i de cada finestra eixien caps a mirar-lo. Va imaginar que un home vellet li demanava esmolar un ganivet a canvi de portar-lo en barca, però que una vegada al mar, una ventada movia l’aigua i la barca començava a trontollar. En Janot tenia por, s’agafava ben fort, però se sentia sacsejat i es marejava...
Arribat ací, Janot va voler deixar la seua fantasia i tornar al món real. Va cridar les cabres, que el van seguir cap al mas. Allà l’esperaria el germà gran, que li faria repassar el llibre de lectura i li posaria tasca per a copiar. Pensava que potser sí, quan sabria molt de llegir i escriure, podria fer un altre ofici...
Joana Raspall, En Janot pastor
(Adaptació)